A Reus, La bicicleta contra direcció. Comença la Setmana Europea de la Mobilitat 2020

A Reus, La bicicleta contra direcció. Comença la Setmana Europea de la Mobilitat 2020

A Reus, La bicicleta contra direcció. Comença la Setmana Europea de la Mobilitat 2020

Josep Maria Bofarull. Soci de Bicicamp

Aquesta setmana, del 16 al 22 de setembre es celebra la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, amb el lema per una mobilitat sense emissions. La Comissió Europea vol llançar un missatge per aconseguir la neutralitat en emissions de carboni l’any 2050, i incidir en la importància de caminar cap a transports sostenibles que siguin inclusius per a totes les persones. És per això, que la campanya incideix especialment en una mobilitat neta que millori la qualitat de vida de la ciutadania

A Reus portem un munt d’anys adherint-nos a aquest tipus de campanyes. Però la pregunta és: s’està treballant realment per aconseguir aquesta fita? Des de Bicicamp creiem que sincerament no s’està fent, i que a més anem tard, molt tard.

Llegíem fa uns mesos als diaris i a les xarxes, que l’Ajuntament de Reus obriria un nou aparcament de superfície amb capacitat per a setanta-sis cotxes al bell mig del Barri del Carme de Reus. I nosaltres ens preguntem: té algun sentit ubicar el 2020 un aparcament de superfície al mig del nucli antic d’una ciutat que vol fer la seva transició cap a un model descarbonitzat?

A principis del mes d’agost el Diari de Tarragona anunciava que l’ajuntament volia recupera la V verda de la ciutat que ha de permetre  connectar l’entorn natural de Reus,  barrancs, rieres, camins i zones agràries amb el nucli urbà, amb un clar objectiu de potenciar el paisatge natural de la ciutat i permetre la seva utilització per part de la ciutadania amb un model de mobilitat sostenible. I ens tornem a preguntar, com pretén l’Ajuntament desenvolupar un pla d’entorn natural quan l’entorn urbà no permet una connexió sostenible amb aquest entorn?

Cal recordar que el projecte de la V verda presentat aquest mes d’agost per la regidoria de Medi Ambient, ja venia recollit en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de maig de 2012 on s’exposava literalment la necessitat “d’integrar i connectar les diferents classes de sòl a través del sistema d’espais lliures amb la proposta d’una xarxa contínua des de les places i passeigs del nucli fins a una anella verda que recorri el sòl rural”. El mateix informe destacava que la ciutat tenia un nivell de desplaçaments intramunicipals a peu o amb bicicleta del 68,6% front un del 28,7% del vehicle privat, una dada molt significativa si la comparem amb el 70% de l’espai públic dedicat als cotxes i el 30% per a la resta de mobilitats. Dada en què Bicicamp fa temps que insisteix i que té a veure amb la democratització dels usos del carrer.

Tanmateix, l’informe també es feia ressò de la tramitació del Pla de Mobilitat Urbana de Reus, pendent d’aprovació definitiva en aquell moment, presentat l’abril de 2012, on una de les línies estratègiques es plantejava com a objectiu augmentar la superfície i qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants i als ciclistes. El projecte era una bona notícia, semblava que finalment l’Ajuntament havia entès la necessitat de reconèixer que la majoria de la ciutadania es desplaçava a peu o amb bicicleta, el 68,6%, i que per tant calia adequar la ciutat a aquesta realitat.

I com s’acostuma a dir qui dies passa anys empeny. Han passat vuit anys i la situació no ha canviat, ni s’ha millorat la xarxa de connexió de la ciutat amb el seu entorn natural, ni s’ha millorat la xarxa viària dedicada als vianants i  a la bicicleta.

El gener de 2016 l’ajuntament va situar novament la mobilitat sostenible a l’agenda política municipal. Es va crear una comissió especial per a la redacció d’un pla estratègic per a la bicicleta, que va tenir la seva concreció en l’elaboració d’un Pla Específic per aquest vehicle (PEB) i es va presentar en societat el juny de 2018.

Aquests són tres exemples de les moltes contradiccions, que a parer nostre, estan en la base de la política municipal erràtica sobre mobilitat i sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus dels darrers anys. I parlem de política erràtica, perquè el paper ho aguanta tot però després cal desenvolupar polítiques concretes aprovades per ple municipal i pressupostades per a fer efectives les propostes.

Bicicamp, com a entitat implicada en la mobilitat en bicicleta a la ciutat, va participar activament en l’impuls del PEB, des del primer moment, i ja va avisar que era un instrument necessari, però no suficient per iniciar un full de ruta que dugués a  la ciutat cap a una mobilitat sostenible. Perquè el paper, com ja hem dit,  ho aguanta tot, les notes de premsa queden molt boniques a la web de l’ajuntament, però si no hi ha voluntat i coratge polític per tirar endavant els projectes, aquests es queden en un calaix i no veuen mai la llum. I això precisament és el que li ha passat al PEB, dos anys després no s’han concretat les principals línies estratègiques que havien de portar la ciutat cap a la mobilitat sostenible en coherència amb el Pla de Mobilitat Urbana de Reus.

El full de ruta del pla s’havia de desenvolupar en tres fases, i si s’haguessin tirat endavant en els terminis previstos, Reus a mitjans del 2023 seria una de les ciutats del seu entorn on l’ús de la bicicleta, fora de ser un fet anecdòtic, marcaria el desenvolupament de la ciutat a tots els nivells, econòmic, de salut, de mobilitat, de descarbonització, …

L’execució de les tres fases  del PEB permetria disposar d’una xarxa ciclable completa per a la ciutat. Per tant, els ciutadans podrien realitzar una bona part de les seves activitats en bicicleta: anar a escola, anar a comprar, donar un tomb, sortir de la ciutat a fer esport, i un llarg etcètera.

Aquest projecte d’haver-se concretat la seva execució, hauria fet possible mantenir la distància social en els desplaçaments quotidians durant el període de desconfinament dels mesos passats, hauria millorat la salut de la ciutadania i ara mateix començaríem a tenir una ciutat amb nivells més baixos de contaminació, descarbonitzada, pacificada i sens dubte molt més amable i segura per aquells sectors de la ciutadania, nens, avis, dones, que acostumen a estar més desprotegits en les seves mobilitats quotidianes, i que recordem representen bona part d’aquell 68,6% de desplaçaments interns de la ciutat, tal com indicava l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de maig de 2012 de l’Ajuntament de Reus.

Però res de tot això sembla importar-li al nostre consistori. En lloc d’aplicar el PEB, en els darrers temps s’ha dedicat a prohibir i multar a tots aquells ciutadans que a parer dels nostres regidors i alcalde són incívics. En tenim un molt bon exemple en l’Ordenança Cívica, aprovada pel ple municipal el 19 de juny d’aquest any, que considera pedalar per la ciutat una conducta que pertorba la convivència, i per tant, cal prohibir i castigar la circulació de les bicicletes, deixant clar que uns determinats models de mobilitat són perillosos i per tant cal perseguir-los. L’ordenança sobreregula la circulació de les bicicletes i obvia que si tinguessin espais adequats per circular amb seguretat, ho farien. Cal tenir un punt de valentia per circular en bicicleta per carrers on els cotxes circulen impunement a més de 50 km/h, on els cops de gas avisen que tenen pressa, i on els avançaments es fan fins i tot en carrers d’un sol carril.

Tal com ja va indicar Bicicamp en les seves al·legacions a l’ordenança, aquesta situa les bicicletes en una situació d’inseguretat jurídica, que a curt termini desincentiva l’ús d’aquesta modalitat de transport, contradient els plans locals, nacionals i estatals de foment de les noves mobilitats.

De fet el PEB ja preveia, en la seva primera fase d’execució, que hauria d’haver estat finalitzada el mes de desembre del 2018, la pacificació de la circulació del centre de la ciutat, amb carrers de convivència on la prioritat és del vianant per sobre de la bicicleta i d’aquesta per davant del cotxe. Si aquesta primera fase estigués consolidada, les bicicletes podrien circular amb seguretat. És més, si estigués feta  la connexió de l’estació d’autobusos amb l’estació de tren, si s‘és millorat la seguretat de les zones 30, amb prioritat per a bicicletes i s’és reforçat la senyalització, creant zones d’avançament per a bicicletes en aquests moments tindríem una convivència força pacífica entre bicicletes i cotxes.

I tot això que podria haver estat consolidat el desembre de 2018, vint mesos més tard encara està a les beceroles. Però encara n’hi ha més.

A la segona fase, que hauria d’estar quasi finalitzada a finals d’aquest 2020, s’haurien d’haver consolidat les connexions nord-sud de la ciutat, amb l’Hospital i la zona universitària de Bellisens, mitjançant majoritàriament la implementació de carrils bici segregats en calçada. Tot un seguit d’actuacions en més de cinc quilòmetres de vies urbanes, que millorarien la xarxa ciclable actual totalment desconnectada  i  permetrien la seva continuïtat.

El projecte de PEB, que Bicicamp va impulsar, representa tot un nou desenvolupament de la mobilitat urbana de la nostra ciutat. Un projecte basat en la pacificació del centre i la regulació de l’estacionament de vehicles en calçada a mesura que la xarxa ciclable es vagi ampliant. Un nou model de ciutat, en el que la prioritat se centra en el transport públic i la mobilitat no motoritzada. Un model de ciutat del s. XXI i no del s. XX, on la gent i les seves necessitats són les prioritats. Una ciutat adaptada als nous reptes que potenciï  l’anada a l’escola amb bicicleta, el repartiment de mercaderies amb models no motoritzats, una economia verda i circular on la cultura de la bicicleta jugui un paper fonamental,  un turisme responsable i sostenible que pot tenir en aquest model de nova mobilitat un aliat excepcional, un comerç de proximitat amb el lema “vine a comprar amb bicicleta”, i amb l’exemple dins de casa d’un ajuntament que promocioni l’ús de la bicicleta entre els seus treballadors públics. En definitiva un projecte, que sumat al de l’anella verda, permetria connectar el centre de la ciutat amb el seu entorn natural, facilitant molts dels desplaçaments quotidians de la ciutadania a peu o amb bicicleta.

Recordem que han passat vint-i-sis mesos des del compromís que el consistori va contraure amb la ciutadania de tirar endavant aquest projecte. Recordem que s’ha perdut un temps preciós, i que el temps no es recupera. Recordem que la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest que tenim una ciutat pensada per la mobilitat en transport privat motoritzat, que representa el 28,7% del total de desplaçaments dins de la ciutat, i que ocupa aproximadament el 75% de l’espai urbà, i és en aquesta dada on tenim el conflicte.

Estaria bé que davant de la Setmana Europea de la Sostenibilitat, l’Ajuntament de Reus recordés que quan parlem de sostenibilitat cal ampliar la mirada i tenir clara la relació que hi ha entre el model de desplaçament i les seves conseqüències ambientals: contaminació de l’aire, soroll, ocupació del sòl, fragmentació del territori. També estaria bé que fos conscient que apostar per la sostenibilitat implica una nova exigència en relació amb la ciutadania.

Cada cop tenim més experiències de la recuperació de l’espai públic, el carrer, per als ciutadans no motoritzats. Estem davant d’un debat obert a Europa i a la resta del món. Un debat que cal que recuperem de manera reflexiva i seriosa al nostre ajuntament, i decidim si volem que els nostres carrers estiguin ocupats per cotxes, un cotxe ocupa uns 12 metres d’espai al carrer, o per ciutadans. Estaria bé que el nostre ajuntament reconegués amb fets pràctics que li preocupa la mobilitat de la major part de la població, el 68,6% que es desplaça a peu o amb bicicleta, i que reconegués que la massiva ocupació del carrer, l’espai públic, per part del cotxe, el 75%, disminueix la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.

Per tot això, estaria bé que l’Ajuntament de Reus,  més enllà de declaracions pomposes que no duen a lloc, concretés ara mateix quin és el seu compromís amb l’aplicació del Pla Específic de la Bicicleta i per tant amb el model de mobilitat sostenible. Des de Bicicamp li seguirem recordant, perquè la sostenibilitat no són paraules sinó fets. #RecuperemLaCiutat i #confinemelscotxes

Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial